Drames i likes a l'institut, Gemma Pascual i Escrivà: resum per capítols

Drames i likes a l'institut és un llibre escrit per l'escriptora Gemma Pascual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967-) i publicat el 2025.

Presentació: Només l'Aloma. Jo.

L'Aloma és una noia que prefereix passar desapercebuda. El seu nom ve d'un personatge del llibre medieval de Ramon Llull Blanquerna. Viu amb una família peculiar i caòtica: la mare, auxiliar d'infermeria, és una dona decidida que porta la casa amb mà ferma; el pare, taxista i cuiner aficionat, coneix cada carrer de la ciutat. El germà petit, en Roger, és una força de la natura que ho embruta tot i fa preguntes sense sentit. Com que els pares treballen per torns, l'Aloma sovint ha de fer de cangur mentre intenta sobreviure a l'adolescència.

El seu millor amic és en Joan, un noi d'origen vietnamita adoptat que viu temporalment amb la seva àvia, la Maria, mentre els seus pares treballen a l'estranger. La Maria és per a l'Aloma com l'àvia que mai va tenir: sempre sap com se sent, li recomana lectures amb entusiasme, l'escolta de debò i les seves croquetes són molt bonas.

Capítol 1 — Manual de supervivència a l'institut

Sobreviure a l'institut tenia una regla fonamental: no aparèixer mai al compte d'Instagram @RostresOcults, una mena de Gran Germà cruel i sarcàstic que humiliava alumnes amb fotos compromeses. Els mòbils estaven prohibits a les aules, però tothom buscava les escletxes del sistema; l'Aloma amagava el seu dins d'una funda dissenyada com una agenda escolar.

La Gina dominava la jerarquia social amb una combinació de notificacions, likes i comentaris aduladors, sempre acompanyada de l'Eva, la seva ombra incondicional. A la resta del pati, els esportistes formaven el seu propi univers tancat, i l'Aloma i en Joan habitaven còmodament la zona dels invisibles, lluny dels depredadors socials.

Quan arriba en Pol, un noi nou envoltat de misteri, l'Aloma sent una atracció que no vol reconèixer. La Gina, ràpida com sempre, ja li ha fet una foto per al compte. Té secrets, en Pol? Potser sí. I aquella pregunta és el punt de partida d'una investigació que l'Aloma i en Joan no saben encara que estan a punt de protagonitzar.

Capítol 2 — Refugi a casa de la Maria

A casa de la Maria, entre àpat i conversa, surt el tema del compte @RostresOcults i també d'en Pol. La Maria els escolta amb atenció i els adverteix que un compte així és perillós; els recomana parlar-ne amb la directora i els recorda que sempre pot comptar-hi si les coses es compliquen. Li recomana a l'Aloma la lectura de Frankenstein. Pel que fa a en Pol, els demana que s'assegurin que es troba bé. L'Aloma no s'ho havia plantejat: en Pol transmet una seguretat tan sòlida que sembla no necessitar l'aprovació de ningú.

Capítol 3 — Quan les parets tenen ulls

Un matí d'esmorzar en família, l'Aloma no pot separar-se del mòbil perquè en Joan l'espera al carrer passant fred. El pare ho viu com una batalla generacional perduda, però ella esquiva la confiscació. Al pati, les escales del darrere del gimnàs són el lloc de trobada habitual. Allà els aborda en Pol: vol saber qui hi ha darrere del compte perquè al seu antic institut va passar quelcom similar i va haver de marxar. En Joan s'ofereix a ajudar de seguida. L'Aloma li pregunta per què acudeix a ells, que no són ningú. La resposta d'en Pol és directa: precisament per això, i perquè no semblaven mala gent. Als seus ulls, l'Aloma hi llegeix cansament i esperança barrejats. Tres persones, un compte tòxic i el principi d'alguna cosa.

Capítol 4 — Teories i conspiracions

El grup decideix ampliar la investigació i incorporar la Júlia, una noia discreta i observadora. Aquella nit, una nova publicació de @RostresOcults activa el grup de WhatsApp que han creat, els Invisibles. Més tard, en Pol escriu a l'Aloma en privat per agrair-li que no li hagi demanat res sobre el seu passat i li diu que és una noia especial. Ella no sap ben bé com interpretar-ho, però la sensació no li desagrada.

Capítol 5 — Filtres d'Instagram i vides sense filtres

A la cuina de casa seva, mentre el pare prepara tàpers per a tota la setmana, la mare arregla la torradora i en Roger provoca el seu caos habitual, l'Aloma obre Instagram i veu la Gina anunciant una crema miracle amb la pell radiant. La mare ho veu i li recorda que els filtres no són la realitat. Camí a l'institut, l'Aloma no pot treure's del cap l'últim missatge d'en Pol de la nit anterior.

Capítol 6 — Secrets que pesen massa

L'Aloma descobreix que existeix un grup de classe on no l'han inclosa, però en Joan sí hi és. La molèstia és petita però real. El trio decideix instal·lar càmeres als llocs on sembla que es fan les fotos que després acaben al compte. Just quan comencen a organitzar-se, @RostresOcults publica una foto d'en Pol feta des del gimnàs. Ja no hi ha més dilació. En Joan col·loca la primera càmera en un racó discret, i els tres senten per primera vegada que allò que fan importa de veritat.

Capítol 7 — El primer moviment

En revisar les imatges de la càmera, tot sembla normal excepte una figura amb dessuadora i caputxa que no identifiquen. Necessiten més càmeres. Però llavors l'Aloma troba una nota a la motxilla: algú els avisa que s'estan acostant massa i que vigilin. Hi ha algú que els observa des de les ombres. Al grup de WhatsApp ho comenten; en Pol, en privat, agraeix a l'Aloma que no l'hagi pressionat sobre el seu passat. Ella ja no s'imagina afrontar aquell embolic sense ell.

Capítol 8 — Lluitar contra els monstres (i els humans)

En Joan convenç la Júlia d'unir-se al pla; ella accepta, però amb una condició: si la cosa se complica massa, no les traurà les castanyes del foc. L'Aloma i en Pol parlen de Frankenstein: la novel·la no tracta de criatures sinó de la necessitat de ser acceptat tal com ets, d'un ésser que xoca amb la incomprensió dels altres. Més tard, a casa de la Maria, en Joan agafa la crema de la Gina de la motxilla de l'Aloma, se l'escampa per la cara i improvisa un vídeo promocional ridícul. Les rialles són exactament el que l'Aloma necessitava.

Capítol 9 — Prejudicis i cremes. Una lliçó amarga.

L'endemà, en Joan truca l'Aloma per videotrucada amb la cara plena de grans vermells: la crema li ha fet una reacció. No vol anar a l'institut per por d'acabar al compte. Però la foto ja hi és. Al pati esclatà una discussió entre la Gina i en Joan: la Gina se sent afectada per la publicació i respon amb insults racistes, reafirmant una superioritat que ningú li ha donat. Els Invisibles surten en defensa d'en Joan. La Gina se'n va havent perdut la batalla i la dignitat. L'Aloma sap, però, que la guerra amb @RostresOcults no ha acabat.

Capítol 10 — Secrets i petons sobtats

L'Aloma i en Pol parlen del que ha passat amb en Joan. En un moment de distensió, en arribar davant de casa seva, en Pol li dona un petó inesperat. Poc després, la mare l'envia a buscar en Roger a l'escola; en Pol l'acompanya i carrega el nen a les espatlles fins que en Roger li vomita i marxa cap a casa. El final del dia és un caos total, però l'Aloma pensa que aquell petó ha estat l'únic instant de calma, i es pregunta si és l'inici d'alguna cosa o simplement un misteri més a la llista.

Capítol 11 — Un projecte inesperat

@RostresOcults publica un vídeo on es veu la Gina insultant en Joan. La Gina acusa directament els Invisibles. La professora de ciències anuncia un projecte grupal sobre residus plàstics; el grup és, casualment, l'Aloma, en Joan, la Júlia i en Pol. Una excusa perfecta per treballar junts. Quan es queden sols, en Pol li pregunta a l'Aloma pel petó del dia anterior, el recorden i es repeteix. En Roger els ha vist. A la nit, l'Aloma explica tot a en Joan, que es queda de pedra. En Pol li envia un cor.

Capítol 12 — El pes de les ombres

La Maria intenta esbrinar l'estat de la relació entre en Joan i la Júlia, però l'Aloma no pot dir-li res perquè en Joan no li ha explicat els seus sentiments. La Maria li recorda que les xarxes només tenen el poder que els dones tu, i anima l'Aloma a transmetre-ho a en Joan. Arriba un nou missatge de @RostresOcults: algú continua obsessionat amb ells. Decideixen no deixar-se afectar i seguir endavant. La Júlia mostra a l'Aloma el seu quadern de caricatures: cada alumne porta una màscara diferent etiquetada amb paraules com por, vergonya o culpa. Segons la Júlia, l'honestedad és l'única manera de recuperar el control.

Capítol 13 — Confessions

L'Aloma i en Pol es tornen a besar. A la tarda, el grup es reuneix al gimnàs i, per alleugerir la tensió acumulada, cadascú confessa una de les seves pors. És un gest de confiança mútua, tot i que els secrets més grossos encara resten amagats. Aquella nit, l'Aloma rep un missatge d'un número desconegut que diu que les confessions han estat un bon inici. El joc continua.

Capítol 14 — La trampa

El grup dissenya una trampa: compartiran informació falsa però versemblant al xat privat, una versió diferent per a cada membre. Qui la filtri serà el culpable. Desconfien de la Gina, tot i que ella també ha estat víctima del compte. Algú ha pogut tenir accés als seus mòbils.

Capítol 15 — Stalkerware. Espiant els Invisibles.

@RostresOcults publica exactament el missatge fals que havien enviat a en Joan. Algú accedeix al seu telèfon. La Júlia proposa demanar ajuda a la Lluna, una experta en tecnologia. Ella descobreix que algú ha instal·lat un programa d'espionatge, un stalkerware, al mòbil d'en Joan. Tot quadra: va ser l'Eva, el dia que li va demanar que li expliqués com funcionaven les càmeres. La Lluna els recomana instal·lar antivirus i no deixar mai els mòbils sense bloqueig. Ara saben qui és. Però l'Aloma sap sobretot que no està sola, i amb això n'hi ha prou per dormir.

Capítol 16 — La reina d'Instagram desterrada

L'Aloma ajuda la Maria a crear un compte d'Instagram. De sobte, @RostresOcults publica una foto de la Gina besant-se amb en Mar. La Gina i l'Eva els acusen directament; l'Eva ho grava tot en silenci. A l'institut hi ha una reunió: la Maria, la mare de l'Aloma i la presidenta de l'AFA s'han coordinat per denunciar a la directora el vídeo on la Gina insulta en Joan amb comentaris racistes. La Gina és expulsada una setmana. La directora anuncia que investigarà el compte. Els Invisibles saben la veritat, però decideixen esperar i mantenir-se units.

Capítol 17 — L'Eva i les ombres

Els pares de l'Aloma li confisquen el mòbil una setmana; l'àvia d'en Joan fa el mateix. A l'institut, el professor Riera recull els mòbils de tota la classe en una capsa de cartó. El pati és estrany sense pantalles. El grup busca l'Eva per parlar amb ella, però no apareix. Decideixen esperar i preparar el que li diran.

Capítol 18 — La veritat surt a la llum

L'Eva apareix al gimnàs durant una sessió de treball. En Pol li pregunta directament per què va hackear el mòbil d'en Joan. Ella ho explica tot: ells eren danys col·laterals. La seva veritable diana era la Gina, que l'havia fet patir molt a primària amb insults i bromes cruels. Es va infiltrar en el seu cercle i des de la invisibilitat va construir el seu poder. Ara el compte està tancat i els seus pares la canvien d'institut. Aquella tarda, l'Aloma i en Pol queden al parc, una cita senzilla i improvisada plena de rialles i petons. Dies després, la Gina demana disculpes públicament a en Joan; els seus pares li han tancat el compte. El projecte mediambiental del grup resulta excel·lent i rep l'enhorabona de la directora. I en Joan i la Júlia presenten la seva sorpresa: un projecte fotogràfic i il·lustrat sobre els racons i les persones invisibles de l'institut, titulat Els Invisibles. El grup ja no és el mateix d'abans: ara són amics, supervivents i creadors.

Capítol 19 — Missatges i secrets

El dia de l'exposició, el grup està més unit que mai. A la nit, el xat dels Invisibles s'omple de bromes i agraïments. En Pol escriu a l'Aloma, com cada vespre. Però després arriba un vídeo d'un número desconegut: hi apareix en Pol rient i participant activament en el maltractament d'un altre noi. No era un espectador passiu. Era el seu secret. L'Aloma no pot canviar el que en Pol ha fet, però sí decidir si vol que formi part del seu futur. Decideix que no.

Epíleg — El trencaclosques complet

@RostresOcults ha desaparegut. L'Eva també. La Gina ha perdut la corona. La Júlia i en Joan estan més propers que mai. I en Pol, una peça que semblava encaixar perfectament, ha quedat fora del trencaclosques. L'Aloma no pot perdonar-lo. Però tampoc no ho viu com una derrota: cada peça que no encaixa deixa espai per a les que sí ho faran. La vida continua sent un trencaclosques incomplet, però ara ella sap que està preparada per seguir-lo muntant.

Opinió personal

M'ha agradat especialment com combina coses de nosaltres, els adolescents: les xarxes socials, la pressió dels likes, el pati, amb una investigació que enganxa com un thriller juvenil. El compte @RostresOcults és un personatge molt ben construït perquè no té cara, i això el fa inquietant.

Els personatges també estan ben perfilats. L'Aloma és una protagonista creïble perquè no és ni heroïna ni víctima, simplement intenta navegar un món complicat amb el que té. La Maria és un dels personatges més bonics, aquella figura d'adult que escolta de debò és quelcom que molts lectors joves necessiten veure reflectit.

El gir final amb en Pol em sembla valent i honest. És fàcil que en una història juvenil el noi romàntic sigui redimit al final, però aquí l'autora decideix que hi ha coses que no s'esborren, i que estimar-se a una mateixa de vegades significa dir que no. És un missatge potent.

I el fil de Frankenstein com a lectura paral·lela que dialoga amb la trama .... molt ben integrat.